Contractació: precarietat i temporalitat

Precarietat i temporalitat: contractes eventuals, subcontractació, jornades a temps parcial, contractacions per amb prou feines unes hores, els falsos autònoms… Les «formes atípiques» d’ocupació es consoliden com la «nova normalitat» al mercat laboral mundial. O almenys aquesta és la conclusió d’un informe de l’OIT fet públic aquesta mateixa setmana. L’organisme depenent de l’ONU assegura que aquest tipus de figures laborals,-precarietat i temporalitat– malgrat poder facilitar l’accés a una primera ocupació, són dolentes per als treballadors, perquè generalment impliquen menys drets i pitjors salaris, però també per a les empreses, perquè redueixen la seva capacitat innovadora i tenallen la seva competitivitat a llarg termini.

Precarietat i temporalitat és el model més recurrent de contractació

El model més recurrent, la reina indiscutible d’aquestes «figures atípiques», és la temporalitat, que en els 150 països analitzats aconsegueix un 11% del total d’ocupats. I en aquest terreny, Espanya encapçala l’escamot al costat de Mongòlia i Perú, amb més d’un 25%. Les xifres de l’última EPA no desmenteixen a les de l’OIT. La taxa de temporalitat va créixer 1,23 punts entre juny i setembre, situant-nos en el 26,96%, el percentatge més elevat des de finals de 2008, quan se situava per damunt 30%. De forma paradoxal, la crisi va reduir la temporalitat perquè la destrucció d’ocupació es va encebar inicialment en aquest tipus de contractes. Però immersos de nou en la recuperació, el nombre d’assalariats temporals voli a instal·lar-se en un constant ròssec: 4.153.300 treballadors. Els experts apunten a la «motxilla» austríaca o el contracte únic com a possibles solucions.

Causes de la precarietat i temporalitat en les contractacions

Els experts coincideixen que les causes de l’elevada precarietat i temporalitat són vàries. Una economia cimentada en sectors molt lligats a l’estacionalitat, un mercat laboral més rígid que el dels països del nostre entorn, un context macroeconòmic que encara segueix oferint dubtes a l’ocupador, la reduïda grandària del nostre parc empresarial…

No obstant això, els experts consideren que la veritable raó de l’elevada temporalitat és la dificultat per acomiadar en un contracte indefinit i l’elevat cost de la indemnització. Que es concedeixi un acomiadament procedent comporta un procés administratiu i legal molt complicat. I en el cas de l’improcedent, el cost de la indemnització és el més alt dels països d’Europa.

La precarietat i temporalitat llastres de la competitivitat

L’OIT assegura que una elevada temporalitat llastra la competitivitat de les empreses i apunta que bona part de l’ocupació temporal es deu al fet que les necessitats de les empreses així ho exigeixen. Recorda que Espanya té un tipus d’activitat econòmica que en molts aspectes és temporal, però també estacional, com és el cas de l’agricultura i tots els sectors relacionats amb ella. Sobre el marc legal, considera que la regulació que tenim pel que fa a la resta de països europeus és molt semblant. D’alguna manera l’únic element que ens diferencia de manera significativa és el cost de la indemnització dels contractes indefinits. No vol dir que aquesta sigui la causa o l’únic motiu de la temporalitat, però és evident que ens diferencia això. Respecte a l’avís de l’OIT que la temporalitat pot ser perjudicial a llarg termini per a la competitivitat de les companyies, les opinions són contraposades. Hi ha molta recerca sobre el tema, uns demostren una cosa i uns altres la contrària, però el consens és que un treballador més estable, de més antiguitat en l’empresa tendeix a ser més productiu, perquè l’empresa ha invertit en ell. Existeix una relació de seguretat i l’empleat no té por a suggerir innovacions. Això és més significatiu en les empreses d’alta tecnologia. L’interès de l’empresari és retenir als treballadors perquè els seus coneixements no són fàcils de reemplaçar.