S’ha d’indemnitzar l’acomiadament disciplinari?
Quan l’acomiadament es produeix per causes disciplinàries, el treballador no té dret a cap indemnització.
De qualsevol manera, això no impedeix que el treballador pugui impugnar l’acomiadament i sol·licitar a un jutge que resolgui el cas. Si, finalment, la Justícia determina que l’empresari no s’ha acollit correctament a la Llei, l’extinció del contracte es pot declarar “improcedent” i, en aquests casos, sí s’ha de pagar indemnització: 45 dies per any en contractes anteriors a 12 de febrer de 2012 i 33 dies per any en els posteriors.
Perquè l’empresari pugui demostrar les faltes del treballador en cas que aquest impugni l’acomiadament, convé sempre deixar constància d’aquestes faltes per escrit, ja sigui via mail, carta o burofax.
D’aquesta forma, el jutge podrà comprovar que efectivament l’empresari ha estat advertint al treballador abans d’acomiadar-ho.
L’article 54 de l’Estatut dels Treballadors enumera les causes per les quals l’empresari pot acomiadar de forma procedent als seus treballadors.
Es tracta d’incompliments greus i culpables per part del treballador:
- Les faltes repetides i injustificades d’assistència o puntualitat.
- La indisciplina o desobediència.
- Les ofenses verbals o físiques.
- Abús de confiança en l’acompliment del treball.
- La disminució continuada i voluntària en el rendiment.
- L’embriaguesa habitual o toxicomania.
- L’assetjament per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual.
L’acomiadament disciplinari haurà de ser notificat per escrit al treballador, fent figurar els fets que el motiven i la data en què tindrà efectes.
