Acomiadament nul: què cal saber?

En aquest post us parlarem de l’acomiadament nul. Quan una empresa decideix acomiadar un treballador, ha de fer−ho complint sempre amb la legalitat. Si l’empleat no està d’acord amb el procediment pres per part de l’empresa, llavors serà un Jutjat Social qui tingui l’última paraula. La justícia pot determinar 3 tipus d’acomiadament: procedent, improcedent o nul. Per tant, podem parlar d’acomiadament nul només en el cas que ho determini un jutge.

Com podem detectar un acomiadament nul?

Es determinarà que un acomiadament és nul si s’atempta contra els drets i les llibertats fonamentals del treballador. O bé, si es produeix en un moment en que la vida familiar del treballador requereix ser protegida. Per detectar si un acomiadament és nul ens hem de fixar en si es produeixen alguns d’aquests casos.

− Per motius racials, de gènere o religiosos.

− A causa d’un embaràs o maternitat.

− Per la participació en una vaga legal.

− Durant els 9 mesos de reintegrament a la feina del treballador després del naixement, adopció o acolliment del fill d’aquesta persona en concret.

− Quan s’està en situació d’excedència per tenir cura d’un familiar.

Diferències entre l’acomiadament improcedent i l’acomiadament nul

D’una banda, l’acomiadament improcedent és aquell que es produeix quan no es tenen motius justificats per llei per prescindir d’un treballador. Així doncs, els drets que es vulneren són només de naturalesa laboral. En aquest cas, l’afectat té dret a rebre una compensació econòmica per part de l’empresa.

D’altra banda, un acomiadament nul es produeix a partir de la vulneració dels drets de l’individu. Tot i que l’empresa no ha d’indemnitzar al treballador acomiadat, sí que té l’obligació de readmetre’l. Tanmateix, la persona afectada pot reportar danys i perjudicis. Si es prova la certesa de la demanda cursada, l’empresa ha de respondre amb una indemnització compensatòria.

La diferència, doncs, recau en la naturalesa dels drets vulnerats en cada cas específic.