Es pot negar un treballador a complir les ordres de l’empresari?

En ocasions un treballador es pot veure en la disjuntiva sobre si complir les ordres que emanen del seu ocupador, o per contra negar-se a complir les ordres de l’empresari. L’any passat, una recepcionista britànica de 27 anys va ser enviada a casa sense sou per negar-se a usar sabates de taló alt a l’oficina. L’empleada, a més d’al·legar la incomoditat del calçat, va preguntar si els homes de l’empresa també estaven obligats a usar-los, al que el seu ocupador va respondre amb una riallada i li va demanar que abandonés l’oficina.

Les ordres de l’empresari sexista no s’han de complir

Ja dins de les nostres fronteres, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va fallar a favor d’una dona que es negava a posar-se una camisa que al seu parer transparentava i unes sabates que no eren apropiats per a la seva categoria professional, al·legant que la roba era «inapropiada per la seva dignitat i sexista». Segons el tribunal en la seva sentència, «l’obligació d’utilitzar sabates de taló per a les dones, és un component de distinció vinculat al sexe de les treballadores, que en resultar obligatori per a elles i no permetre-se’ls que calcin sabates sense taló, que sí que utilitzen els homes de la seva mateixa categoria, suposa una actitud empresarial que no resulta objectivament justificada i per això discriminatòria». En aquest cas, i segons el tribunal, les ordres de l’empresari donades a la treballadora vulnerem l’article 14 de la Constitució Espanyola i és nul·la, justificant així la falta d’acatament.

La seguretat del treballador és el primer

Talons a part, aquests són només uns exemples dels múltiples conflictes entre els treballadors i les ordres de l’empresari, en els quals els treballadors es neguen a acatar-les, sent les discrepàncies en matèria de prevenció de riscos laborals, les més justificades, ja que els treballadors són els primers que han de vetllar per la seva seguretat.

Què és el poder de direcció de l’empresari?

Es pot definir el poder de direcció de l’empresari com el dret potestatiu, o les facultats que li confereix l’empresari el contracte de treball, de donar ordres sobre la manera, temps i lloc de prestació del treball, destinades a l’organització general de l’empresa. La titularitat d’aquest poder correspon a l’empresari, ja sigui individual o social, i pot exercir-lo bé directament bé a través d’altres persones en què delegui.

En l’article 1 de l’Estatut, s’especifica que aquest «serà d’aplicació als treballadors, que voluntàriament prestin els seus serveis retribuïts per compte aliè i dins l’àmbit d’organització i direcció d’una altra persona, física o jurídica, denominada ocupador o empresari», reconeixent ja en aquest article el poder de direcció de l’empresari.

A més en l’article 5 de l’ET, es recullen deures laborals bàsics dels treballadors, entre els quals s’especifica que el treballador ha de «complir les ordres de l’empresari, en l’exercici regular de les seves facultats directives». Entenent-se per «exercici regular» aquell ajustat a Dret i que respecti els drets i dignitat dels treballadors.

El poder de direcció faculta doncs a l’empresari per a:

• Dictar reglaments, instruccions o ordres generals dirigides a tots o a una pluralitat de treballadors.
• Donar ordres particulars a cada treballador o grup de treballadors.
• Controlar l’execució del treball.
• L’organització de l’empresa.

Quins són els límits al poder de direcció de l’empresari?

El poder de direcció de l’empresari no és il·limitat, i s’ha de sotmetre als següents límits:

• No discriminar els treballadors, d’aquesta manera el cas que vam veure al principi, ha de tenir els mateixos drets dels treballadors que les treballadores.
• Les ordres l’empresari han de ser legítimes, no podent donar ordres que obliguin al treballador a vulnerar les lleis vigents.
• El respecte a la dignitat del treballador.
• Es limita a l’àmbit estrictament laboral.

Quines conseqüències pot tenir la indisciplina del treballador?

La indisciplina o desobediència en el treball es recull en l’article 54 de l’ET com a causa legitimadora de l’acomiadament disciplinari. Per tant, el treballador que no compleixi les ordres de l’empresari, aquelles que són legítimes, en l’exercici regular del seu poder de direcció, estaria incomplint les seves obligacions contractuals, justificant l’empresari per a la resolució unilateral del contracte de treball.

A més, els convenis col·lectius solen recollir una clàusula on es considera com a infracció greu la desobediència continuada en general o la desobediència a les ordres dels superiors, i molt greu quan la desobediència generi un perjudici greu a l’empresa.

Per tant, el treballador ha d’obeir les ordres de l’empresari si no vol arriscar-se a afrontar greus conseqüències, entre elles l’acomiadament disciplinari, llevat que aquestes ordres ultrapassin de forma clara l’exercici legítim del poder de direcció, per ser contràries a la llei, perilloses per a la integritat física o la salut del treballador o de terceres persones, que constitueixin un abús de poder o atemptin contra la integritat i dignitat del treballador.