Baixa voluntària, aspectes importants a tenir en compte.
La baixa voluntària o dimissió del treballador s’ha d’avisar l’empresari amb l’antelació prèvia que assenyalin els convenis col·lectius o el costum del lloc.
La dimissió per part del treballador ve regulada en l’apartat d) de l’article 49 de l’Estatut dels treballadors.
Els convenis solen indicar diferents terminis en funció de la categoria professional del treballador. El treballador haurà d’avisar a l’empresa expressament, escrit o verbalment, de la intenció d’abandonar l’empresa per baixa voluntària.
No obstant això, el treballador pot retractar-se de la seva decisió mentre es trobi en el període de preavís, en aquest sentit no es considera que finalitza la relació laboral fins a l’últim dia de feina.
El treballador ha de complir el preavís que indica el conveni col·lectiu, o l’indicat al contracte de treball, en defecte d’aquests la legislació obliga a complir el que sigui costum al lloc. Fins ara la jurisprudència, considera com el costum del lloc 15 dies de preavís.
En conseqüència, si no es dóna el preavís necessari, l’empresari podrà descomptar-lo de la liquidació del treballador, i fins i tot reclamar-ho judicialment. Encara que no sol donar-se que l’empresa acudeixi als tribunals per sol·licitar les esmentades quantitats al treballador, sí que és habitual que es descompti de la liquidació.
L’abandonament de la feina no és una manera recomanable d’acabar la relació laboral per part del treballador:
a) No dóna dret a la prestació d’atur que hagués generat.
b) L’empresari pot sol·licitar-li una indemnització per danys i perjudicis per incompliment contractual.
c) El treballador sí que té dret a liquidació després d’una baixa voluntària. No obstant això, no tindrà dret a una indemnització per extinció de la relació laboral.
