Una nova llei europea exigeix la igualtat d’indemnització tant per als treballadors fixos com per als interins
En una sentència, considera il·legal que els contractes interins no tinguin indemnització, a diferència de la resta de temporals, i apunta a la seva equiparació amb els fixos.
El Tribunal de Justícia de la UE considera il·legal que els contractes interins no tinguin indemnització, a diferència de la resta de temporals, que gaudeixen de 12 dies, i obre la porta a equiparar-los amb els fixos, que gaudeixen de 20 dies.
En una sentència que obligarà a modificar l’Estatut dels Treballadors i que en sentit estricte implicaria la instauració del contracte únic, apunta que els contractes temporals són injustament tractats enfront dels indefinits.
La fallada pot afectar a la resta de països de la UE, que també diferencien entre contracte fix i temporal i les seves respectives indemnitzacions.
El cas que jutja la sentència afecta a un contracte d’interinitat, una modalitat de contracte temporal que no rep cap indemnització, a diferència dels contractes per obra i servei i els eventuals per circumstàncies de la producció, que sí que gaudeixen de 12 dies.
La fallada no deixa clar amb quin tipus de contracte ha d’equiparar el legislador espanyol el d’interinitat, si amb la resta de temporals o amb els fixos.
El cas particular
Es tracta d’una empleada que va prestar serveis des de 2003 com a secretària en el Ministeri de Defensa a l’empara de diversos contractes d’interinitat. L’últim, celebrat en 2005, tenia per objecte substituir a una treballadora que prestava serveis sindicals.
Conformement al Reial decret-llei 20/2012 de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària, es va revocar la dispensa de la treballadora a la qual substituïa i va ser acomiadada.
La treballadora va interposar recurs davant el Jutjat social nº 1 de Madrid en el qual impugnava la legalitat del seu contracte i les condicions de la seva finalització.
En ser desestimat, va acudir al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) i va al·legar que els contractes d’interinitat es van celebrar en frau de llei, que la seva relació laboral ha de convertir-se en indefinida i l’extinció implicar el pagament d’una indemnització.
El TSJ observa que “la contractació compleix els requisits exigits per la normativa nacional”, però es pregunta “si la treballadora té dret a reclamar indemnització per la finalització del seu contracte”.
En efecte, apunta el Tribunal de la UE, “en Dret espanyol existeix una diferència de tracte entre els treballadors fixos i amb contracte de durada determinada […] desigualtat encara més evident en el que concerneix als treballadors amb contracte d’interinitat, als quals no reconeix indemnització“.
El Tribunal europeu falla que l’Acord marc comunitari sobre el treball de durada determinada “ha d’interpretar-se en el sentit que el concepte de condicions de treball inclou la indemnització que un empresari està obligat a abonar a un treballador per raó de la finalització del seu contracte”.
A continuació, conclou que el citat Acord “s’oposa a una normativa nacional que denega qualsevol indemnització per finalització de contracte al treballador amb contracte d’interinitat, mentre que permet la concessió de tal indemnització, en particular, als treballadors fixos comparables.
El sols fet que aquest treballador hagi prestat els seus serveis en virtut d’un contracte d’interinitat no pot constituir una raó objectiva que permeti justificar la negativa al fet que tingui dret a indemnització“.
