Quines són les característiques de l’autònom, el fals autònom i el TRADE?

A moltes empreses gironines, la col·laboració amb professionals externs és imprescindible. La frontera entre autònom, fals autònom i TRADE no és només un tema jurídic: impacta costos, riscos i manera d’organitzar la feina. Qualificar bé cada relació evita litigis i dona seguretat a totes les parts. En aquest article us expliquem: què vol dir cada figura, on solen aparèixer els errors i com prevenir-los.

Autònom:

Treballa pel seu compte, decideix com s’organitza, aporta eines o infraestructura pròpies i assumeix risc empresarial. No està sota ordres diàries d’un tercer. Factura pels seus serveis, pot tenir diversos clients i no segueix un règim disciplinari laboral.

Fals autònom:

Apareix com a autònom, però treballa amb dependència i alienitat pròpies d’un assalariat: horaris marcats pel client, ordres directes, mateixa jornada que la plantilla, retribució fixa, sense mitjans propis ni risc real. En aquests casos, la relació hauria de ser laboral i es pot requalificar.

TRADE (treballador autònom econòmicament dependent):

És autònom, però almenys el 75% dels ingressos provenen d’un únic client. Manté autonomia organitzativa (no hi ha subordinació com en un contracte laboral), no té treballadors al seu càrrec ni subcontracta l’activitat principal. Ha d’existir contracte escrit amb condicions específiques (hores, descansos, causes d’interrupció, etc.).

On solen aparèixer els problemes:

Quan una empresa integra un “autònom” com si fos un treballador més (mateix horari, mateixes ordres, mateix control), el risc de fals autònom és alt. Amb TRADE, el repte és provar la dependència econòmica i formalitzar bé el contracte. El que compta és el que passa en la pràctica, no només el que diu la factura.

Conseqüències de cada figura:

L’autònom ordinari cotitza al RETA i no té els drets laborals propis del règim general. Si un fals autònom es requalifica, pot reclamar alta al Règim General, drets laborals i diferències de cotització. El TRADE és al RETA, però compta amb un règim específic (contracte escrit, protecció en determinats supòsits de cessament, etc.), sense arribar al nivell de protecció d’un assalariat.

Bones pràctiques per evitar errors:

Definiu per escrit el model de col·laboració: objecte, preu, terminis i nivell d’autonomia. Reviseu qui aporta les eines, com es fixa l’horari i com es controla el resultat. En col·laboracions llargues o exclusives, valoreu si encaixa la via TRADE i formalitzeu-la correctament. Si el dia a dia s’assembla a una relació laboral, probablement ho és.

Un teixit empresarial fort es construeix també amb relacions ben definides. Des d’OTGIR seguirem compartint criteri útil per al teixit empresarial gironí.